[La Nostra, desembre 2004]

Al meu entendre hi han tres tipus possibles de monitors d’esplai:

1. El que únicament diverteix als infants: pobret! Aquesta és una funció bàsica, però buida si es queda només en això. Que patètic un monitor que es dediqui simplement a fer passar bé els nens, sense cap més aspiració que aquesta.Recordem que la diversió i el joc, en el món dels esplais, mai són l’objectiu, sinó el mitjà per quelcom més gran: l’educació.

2. El qui és conscient que en les hores d’esplai està educant als infants i joves.Que bonic seria que quan els nostres coneguts ens preguntéssim què fem a l’esplai, nosaltres responguéssim “educar” en comptes de “fer jocs” o “entretenir els nens”; només amb aquesta resposta ja estaríem provocant un gran canvi en el nostre interior i en el plantejament de les nostres activitats en el curs i les colònies de l’esplai.

És aquest el tipus de monitor que hem d’exigir en els nostres centres d’esplai: El qui sap que tot joc o taller o... té un rerafons molt més exigent i ampli que la pròpia finalització del joc o la realització del taller; el qui, quan programa, es planteja què vol aconseguir realment, quin canvi vol inculcar o quines portes vol obrir en el nen/a.

3. El qui pren consciència de la seva funció educativa; i això li provoca un replantejament inevitable en la seva vida.Com a educadors en el temps de lleure, a diferencia de la resta d’agents educatius, no tenim cap altre eina pedagògica que no sigui nosaltres mateixos. Restem nus davant els infants, i aquest s’amaren del que nosaltres som; perquè no eduquem en normes, hàbits o regles, sinó en actituds (i aquestes es tenen o no es tenen).

Aquest punt fa referència a la típica pregunta que ens fan al curs de monitors: Ets monitor o fas de monitor? Es a dir, intentes educar als infants i joves del teu centre els dissabtes de 4 a 7 de la tarda, o ets educador en cada moment de la teva vida? O encara més; els dissabtes a la tarda et “poses una màscara”, i assumeixes una mentalitat (que et demana el centre) i la intentes transmetre als infants i joves? o tens assumides unes actituds, que s’adiuen amb el teu centre i les fas presents els dissabtes a la tarda?

Com a educadors, en certes actituds concretes, juguem amb la incoherència de mostrar una manera de ser a l’esplai i fer una altre al carrer. I podem viure perfectament amb aquesta ambigüitat fins que aquestes dues actituds contraposades xoquen; és aleshores que hem de decidir quin camí agafem i quin deixem (i si el deixem per sempre).I és en aquest punt que entenem que el monitor no està mai complet, sinó que es va formant a mesura que va vivint a l’esplai. I ha d’anar decidint, de mica en mica, què fer perquè el seu “ser monitor” i el seu “ser jove” es vagin encaixant i puguin arribar a ser un.Aquí ens podem plantejar com omplim el nostre temps lliure, què fem per divertir-nos (i si som realment alternatius com diem a l’esplai), si estem compromesos amb la nostra societat (i el món)...

Però aquest tercer tipus de monitor no el podem exigir des dels centres d’esplai, és un canvi que, de forma individual, cadascú ha d’anar assolint. I no és un camí curt ni fàcil, però et va omplint com a persona cada cop que vas assumit més coherència entre el que fas a l’esplai i el que fas en la teva vida privada.